Sembra: És una planta pròpia de terres més aviats fortes o argiloses. En climes temperats se sembren de setembre a novembre i en els més freds al febrer.
Resistència a glaçades: La part aèria només suporta les lleugeres (fins 4 sota zero) encara que un cop glaçada torna a rebrotar. Les seves flors i tavelles recent quallades no suporten més enllà d'1 o 2 sota zero.
Feines de conreu: Desherbatge mecànic o amb herbicida, en els horts s'acotxa la terra a la planta per enfortir-la. En l'adobat no cal incorporar nitrogen ja que el sintetitzen per la simbiosi amb microorganismes (Rhyzobium). La collita és manual en l'horta i mecanitzada en els favons.
Malalties i plagues: És molt atacada pel pugó negre de les faves (Myzus favae) sobretot les sembres fetes massa tard, però en general és la més rústega de les lleguminoses.
Faves
Favera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada